11 diciembre 2015

DESAFIO LURBEL AITANA 120K



6:00h Finestrat

Una nit fresca i clara ens obri les portes, una nova aventura comença i per davant 120km i 7.200m de desnivell positiu, i sobre tot una nova forma de conèixer la teua terra, persones i la sensació de no tindre límits, de ser capaç d’aplegar a qualsevol part en una única ferramenta, el teu cos.



Eixim de Finestrat alçant la vista a Serra Cortina que ens permetrà vore un riu de llums alçant-se enfront l’imponent Puig Campana mentre el sol apareix dins del mar per començar desprendre calor.








Primer avituallament i primer company de viatge “Suma” Salva de Sumacarcer, que feia la cursa de 80km. Normalment corre descalç, en esta no li van deixar, es fa ell mateix les seues bambes en lamines de vibram i cuir.  Però en aquesta ocasió portava estil minimalista. En ell va ser el plaer de coronar el primer gran cim, el Puig Campana.







Company que em va oferir a provar el seu fabulós pastís energètic de garrofa i una molt bona companyia fins Benimantell. Primera bossa de vida i primer dinar fort del dia.


Durant aquest tram vam conèixer a Mayayo (www.carrerasdemontana.com)








Eixint de la primera recarrega vaig conèixer a un gran home, mai sabré com es deia, però em va deixar unes coses molt clares: li faltava una mà, tenia més de 70 anys, fa una setmana havia corregut 85km i en el següent avituallament em va dir mentre que jo pixava que eixia antes, que el pillaria, i vaig tardar 5h en poder tornar a parlar en ell passant per el Pla de la Casa.

Embassament de Guadalest


En Albert i Josep aplegarem de nit, en abric i frontals a Confrides, segon plat calent, caldo Aneto i bossa de vida, roba seca i calenta per afrontar la pujada Aitana. Ells van estar ahí fins al final...




Ja dalt una densa boira ens fa perdre la ubicació en varies ocasions encara que érem 6 companys i 2 d’ells de la zona. Km 85, duríssima baixada que ens porta a Sella, paratge familiar on ens van tractar molt amablement en la nostra tercera bossa de vida i avituallament. Dos últimes pujades i ja som a casa... 





 

Partim de Sella al següent cim la monotonia de la nit i un traçat de pista ampla ens portà a tindre moments en la sensació de son mentre les nostres cames segueixen en moviment, i cada pas es fa cada vegada més llarg. Sensació que es mantenia també de baixada cap a l’últim avituallament, este va ser el que es va fer més llarg de tots, pareixia que no existia.




Ja a la vista, els ànims es renoven, la motivació puja i la ascensió a la serra d’Orxeta últim cim coincideix amb l’alba d’un nou dia, d’un nou objectiu aconseguit. 


En qüestió de segons passes de la nit al dia, del cansament a la vida...

 

Últims 7 kms de baixada, les forces tornen aparèixer i entrem a bon ritme a Finestrat, replegant cadàvers i a la llum d’un bon dia.

Quan estàs en les mateixes condicions que un altre, realment et dones conte de que xicotet eres i quan món et queda per descobrir...

27h, tota una vida....







“La vida es com muntar en bici... Si vols mantindré l’equilibri, no pots parar”.



Albert Einstein

Pròxima parada, Ultra Trail du Mont-Blanc 2016...