6:00h Finestrat
Una nit fresca i clara ens obri les
portes, una nova aventura comença i per davant 120km i 7.200m de desnivell
positiu, i sobre tot una nova forma de conèixer la teua terra, persones i la
sensació de no tindre límits, de ser capaç d’aplegar a qualsevol part en una
única ferramenta, el teu cos.
Eixim de Finestrat alçant la vista a
Serra Cortina que ens permetrà vore un riu de llums alçant-se enfront
l’imponent Puig Campana mentre el sol apareix dins del mar per començar desprendre
calor.
Primer avituallament i primer company
de viatge “Suma” Salva de Sumacarcer, que feia la cursa de 80km. Normalment
corre descalç, en esta no li van deixar, es fa ell mateix les seues bambes en
lamines de vibram i cuir. Però en
aquesta ocasió portava estil minimalista. En ell va ser el plaer de coronar el
primer gran cim, el Puig Campana.
Company que em va oferir a provar el
seu fabulós pastís energètic de garrofa i una molt bona companyia fins
Benimantell. Primera bossa de vida i primer dinar fort del dia.
Eixint de la primera recarrega vaig
conèixer a un gran home, mai sabré com es deia, però em va deixar unes coses molt
clares: li faltava una mà, tenia més de 70 anys, fa una setmana havia corregut
85km i en el següent avituallament em va dir mentre que jo pixava que eixia
antes, que el pillaria, i vaig tardar 5h en poder tornar a parlar en ell
passant per el Pla de la Casa.
 |
| Embassament de Guadalest |
En Albert i Josep aplegarem de nit, en
abric i frontals a Confrides, segon plat calent, caldo Aneto i bossa de vida,
roba seca i calenta per afrontar la pujada Aitana. Ells van estar ahí fins al
final...
Ja dalt una densa boira ens fa perdre
la ubicació en varies ocasions encara que érem 6 companys i 2 d’ells de la
zona. Km 85, duríssima baixada que ens porta a Sella, paratge familiar on ens
van tractar molt amablement en la nostra tercera bossa de vida i avituallament.
Dos últimes pujades i ja som a casa...
Partim de Sella al següent cim la
monotonia de la nit i un traçat de pista ampla ens portà a tindre moments en la
sensació de son mentre les nostres cames segueixen en moviment, i cada pas es
fa cada vegada més llarg. Sensació que es mantenia també de baixada cap a
l’últim avituallament, este va ser el que es va fer més llarg de tots, pareixia
que no existia.
Ja a la vista, els ànims es renoven,
la motivació puja i la ascensió a la serra d’Orxeta últim cim coincideix amb
l’alba d’un nou dia, d’un nou objectiu aconseguit.
En qüestió de segons passes de la nit
al dia, del cansament a la vida...
Últims 7 kms de baixada, les forces
tornen aparèixer i entrem a bon ritme a Finestrat, replegant cadàvers i a la
llum d’un bon dia.
Quan estàs en les mateixes condicions
que un altre, realment et dones conte de que xicotet eres i quan món et queda
per descobrir...
27h, tota una vida....
“La vida
es com muntar en bici... Si vols mantindré l’equilibri, no pots parar”.
Albert
Einstein
Pròxima parada, Ultra Trail du
Mont-Blanc 2016...
No hay comentarios:
Publicar un comentario