L'
UTSM és
una cursa a peu, assequible tot i els seus 101kms i 4000m de desnivell positiu,
que aspira a experimentar amb total llibertat i semi-autonomia un marc de
tradició eremítica que va servir com a lloc aïllat del món als ermitanys que
van buscar voluntàriament el retorn a l'austeritat, la simplificació i la
contemplació en silenci en un entorn perfecte com és el Montsant (d'aquí el seu
nom Mont Sant).
UTSM neix de la idea d'originar una trobada equilibrada entre
l'entorn natural d'un valor molt especial com és el Parc Natural de la Serra de
Montsant, les persones que viuen i treballen als pobles integrats al territori,
la bona organització, senyalització i els esportistes que amb el seu compromís
esportiu i humà traçaran el recorregut que els uneix.
Les 9:00h del matí d’un 17 d’octubre de 2015, un bon dia amaneix en
Cornudella de Montsant, i primera pujada a la serra major del macís, quasi 600m
de desnivell positiu, un Ventós per començar la jornada, i a bon ritme.
Durant 5 km anem crestejant el
cim fins a començar una dura baixada que ens portarà a una de les poblacions
que rodeja el Parc Natural, Ulldemolins. Primer avituallament en cruasans com
els de ca la Rosalia que donarà forces per recorre els pròxims 25km en
desnivell negatiu i pla. Tram perillós alhora de mantindré un ritme còmode i no
pecar en augmentar-ho. En este punt vaig començar el viatge en Sergi Monlleó,
company en el que vaig compartir la resta de trajecte, una vida...
De nou tornada a pujar la
serra de Montsant, aquesta vegada passant per l’Ermita de Sant Salvador, santuari
enclavat a la roca, en zones de alt desnivell, sobre passant els 42km i
esperant el Punt de vida en menjar i roba calenta. Allí espera la família al
complet, incansables, compartint les vivències i donant ànims. Son ells la
energia que necessites, encara que en moltes vegades et quedaries allí en
ells...
Ja en marxa i pràcticament
caminant, ens dirigim a la Figuera, població situada a més altura de la
comarca, aproximant-nos ja en els frontals encesos. Des d’ací comença la última
gran pujada a Serra Major, un ascens silenciós a plena nit divisant diverses
agrupacions acompanyant-nos per davant i per darrere. Ja dalt i sobre passant
un parell de trams més tècnics apleguem als 5 kms més llargs de tot el
recorregut, 5.000m de monotonia i poca visibilitat per la densa boira.
El treball ja estava fet,
últims tobogans i a córrer!!! En les últimes reserves de forces anem avançant
uns quants finishers i entrant a bon ritme en meta... JA ESTÀ...
“Camina a soles i aplegaràs ràpid, camina
acompanyat i aplegaràs més lluny”
(Proverbi Xinés)
Gràcies a Sergi per compartir un tros de vida en mi, a la
meua família per donar-me forces quan ja no hi ha, i a Sònia per estar ací...
SEMPRE...
Vos estime!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario